El Subular aquàtic és una petita Brassicaceae protegida a França, emblemàtica dels llacs oligotròfics de muntanya. Als Pirineus, es troba sotmesa a un seguiment demogràfic plurianual amb l’objectiu de caracteritzar la seva dinàmica amb relació als canvis globals, definir les possibles causes de regressió a la Reserva natural de Néouvielle i proporcionar recomanacions de gestió (reintroducció, reforçaments, etc.).

En el marc del projecte GREEN, un equip del laboratori Evolution et Diversité Biologique de la Universitat Paul Sabater de Toulouse, estudia la diversitat genèrica de l’espècie a escala Pirineus. En efecte, preservar en la mesura del possible la diversitat genètica d’una espècie en regressió pot optimitzar la seva supervivència a llarg termini mantenint les seves capacitats evolutives en un entorn canviant com l’actual. La quantificació d’aquesta variabilitat inter o intrapoblacional sembla essencial per definir les modalitats pertinents per a la conservació i gestió de les petites poblacions fragmentades. També cal tenir en compte que la filo-geografia que analitza les relacions genealògiques entre poblacions de la mateixa espècie amb relació a la seva distribució geogràfica, permet deduir els processos històrics que van portar a l’actual estructuració genètica i distribució geogràfica, localitzar les zones de refugi de les espècies durant l’Edat de Gel i traçar les rutes de recolonització post-glacial utilitzades per aquestes espècies.

Per últim, permet definir regions prioritàries d’alt valor per a la conservació de les espècies. A data d’avui, al seqüenciar varis marcadors moleculars, s’ha demostrat que:

1- La diversitat genètica a escala mundial segueix essent baixa (poca variació), les poblacions pirinenques situades en els marges de l’àrea de distribució global de l’espècie no semblen estar esgotades genèticament.

2- Una estructura geogràfica clara, emergeix en les diferents escales estudiades: d’aquesta manera amb el marcador nuclear ITS  altament variable, a Europa s’observa un tipus majoritari (en groc al mapa) amb presència a Finlàndia i Noruega, així com a Espanya i França (Arieja). També s’ha trobat tipus més localitzats en els Pirineus Orientals, Andorra i Neouvielle, Serra de Gredos, Regne Unit i Islàndia. S’estan estudiant altres marcadors, cadascun d’ells revela un aspecte de la història, però sembla més segur que els individus de Neouvielle, es troben més relacionats amb els seus veïns llunyans de les Bulloses que no pas amb els de la Vall d’Aran.